20050817

Frases i ahir

Ahir vaig estar endreçant armari, calaixos i carpetes, una feinada! Feia molt que ho hauria d'haver fet, tenia massa paperassa inútil acumulada, gairebé 5kg que avui han nat a parar a reciclar. Entre d’altres coses he llençat les agendes velles, després de mirar què hi posava, en certa manera és com viatjar en el temps. Suposo que les podria haver guardat, però realment mai hi apunto res de massa interessant, excepte les parts que en vaig tallar. El primer any a la facultat vaig apuntar unes quantes frases idiotes que van deixar anar alguns professors, i alguns/es alumnes, i aqui les poso perquè quedin per a la posteritat (estàn en ordre cronològic, se suposa, començant pel 2001, a sota poso qui és cada inicial):


“1+1 no sempre són 3.” A.A.

“Podria ser que pugués ser, però en aquest cas no pot ser.” E.G.

“El vector nul no ha comès cap pecat.” E.G.

-És que m’agrada parlar, sino em moriria, seria com respirar. N.G.

-És que si no ho poguessis fer-ho amb la boca… (No sé si vaig ser jo, això.)

-T’agrada respirar eeeh? N.G.

“Aquestes cadires no són les de la facultat de mecànics de cotxes.” E.G.

“p ha de portar, sí, eeeh p ha de portar mmmmm” P.B. (fa la pinta, però no ho vaig apuntar)

“Heu de dirigir les energies a pensar, no a escriure amb un guix curt” E.G.

“És com si un senyor ens explica com cuinar un pollastre amb un meló a la mà, acabaria malament el meló i acabaria malament el pollastre.” E.G.

“Tenim una mona programadora, i un Indiana Jones.” E.G.

“No és el mateix que et mengis un conill a que un conill se’t mengi a tu.” E.G. (crec)

“Sé que a vegades quan us dóno una explicació us dóno aquesta necessitat de dormir.” E.G. (crec)

“El m’estic llegint està a mitges, perquè clar, encara no me l’he acabat, clar.” N.G. (sí, ho va dir exactament així)

“Això és el valor del següent a l’anterior.” E.G.

“Per assegurar-me d’una cosa, me n’he d’assegurar.” N.G.

“Quan dius llegeix, la màquina què fa, escriu?” O.A.

“S’anomena semiplà de la dreta, i no te res a veure amb política.” D.P.

“Ara farem una observació, després trigarem dos hores en demostrar-la.” J.E.

“La vida de Galois és la vida d’un matemàtic que més s’explica: va morir en un duel” T.C.

“Dividirem Delta en 4 triangles, Delta1, Delta2 i Delta3.” D.P.

“Mmmm estavem fent coses, però realment el nostre objectiu és arribar a contradicció.” J.E.

“Quina lletra li posem? Q de col·lapse.” C.C.

“Radi fuá delta.” M.S.

“Tenia un professor que sempre sempre, mai citava res.” C.C.

“A veure, això no és ni somiar-ho el que va demostrar Gauss. La demostració que seguirem és basicament la seva.” J.E.

“No em feu fer això, que és un follón d’indexs que em posa nerviosissima.” M.S.

“És casi l’hora, farem el que ens dongui temps, o sigui uns quants (ja eren les 18:00, hora tocada, va fer 6 problemes més) M.S.

I unes poques que no eren a cap agenda, però van marcar la meva vida (i la den Gil i en Xavi XD), ara només en recordo una, però en va deixar anar unes quantes per l’estil o pitjors.

“Però com podeu no saber fer aquesta integral?? Això és de primària.” C.S., qui sinó?

Qui són aquests personatges? Fàcil, casi tots:

A.A. és Àlex del Àguila, que quan està de festa té més facilitat per dir coses rares i també per fer veu de pollastre.

N.G. és Núria García, que potser no us n’heu adonat, però té una gran facilitat de paraula, i amb tanta facilitat doncs també té tendència a dir coses extranyes

E.G. és Ernest Gardenyes, professor (diguem-ne) d’informàtica. No només és que digués moltíssimes coses curioses, sinó que les seves classes eren tremendament avorrides.

P.B. és Pilar Bàyer, tot un personatge de la facultat, famosa mundialment (matemàticament clar, potser la coneixen a fora d’Espanya 50 persones..) i amb tendència a dir coses rares també... Un dia va que si féssim la classe al bar fent unes cerveses segurament ho entendriem tot.

O.A. és Oriol Anguera, un personatge... Però no pitjor que l'Andreu, pels que sabeu qui era.

C.C. és Carme Cascante, professora d’Anàlisi 2, no gran cosa a dir d’ella la veritat.

T.C. és Teresa Crespo, Àlgebra 1 i un somriure curiós, a part de que parla si fa no fa com jo, o sigui molt fluixet, però clar, jo no faig classes.

J.E. és Joan Elías, d’Àlgebra 2 i autor d’un llibre sobre el tema... Certa tendència a estar 2 hores liat amb alguna demostració, com a mínim.

D.P. és Daniel Pascuas, professor de Funcions Analítiques... Els que el coneixeu podeu imaginar què posar aquí, els que no... recordeu l’examen que vaig haver de fer al setembre? Sabeu de què era? Res, aquí queda...

M.S. m’ha costat descobrir qui era fins al comentari de les 18:00... No podia ser cap altra persona que Mercè Serrahima, professora també de Funcions amb tendència a dur faldilles traumatitzants (no per com eren de curtes, per sort) , per acabar les classes a i 25 i fumar més que un miner en paro.

C.S. és, per si no ho heu endevinat Carles Simó, Mecànica Celeste només per mi, però per molta gent és un trauma amb Càlcul Numèric i/o Mètodes Numèrics. Què se’n pot dir? Com li vaig dir a en Fontich un dia “Això ens ho va explicar en Simó un dia que venia inspirat” i ell va respondre “Però si sempre va inspirat...”. XD

Avui no he fet massa res d’interessant, jugar una estona, veure que l’article de desviació de separatrius és una mica massa dens i frustrar-me una estona. Ara copiar això i escoltar Jamie Cullum.

Written by Ruben Berenguel