20060222

A hard's day night...

Ahir segurament va ser, excepte per un parell de coses, el pitjor dia en què va d'any... I a la nit no va millorar gaire.

Matí, arribo a la facultat cap a les 9:30, pràcticament només entrar dues alumnes m'enganxen:
- Quan et va bé per resoldre'ns uns dubtes?
- Hmmm... ara?
Poc després que marxin, entren 3 més (una parella i un noi). Ja passen de les 10:30, que era quan havia quedat amb el professor de teoria. Quan marxa el noi, arriba la Joana, que era la única que havia demanat 'cita prèvia'. Fi del meu dia de consultes?

A les 12, finalment, aconsegueixo arribar al despatx del de teoria, tenia classe en una hora i encara no se l'havia preparat. Anem bé... Em diu que s'ha mirat per sobre el document que els volia passar dijous sobre com fer imatges (no era massa creible, que diguem) i que podria afegir el mètode que ha fet servir ell, que és més general (això sí que és veritat). També em diu que les imatges de la pràctica, a ell li donen diferent. M'ensenya a fer anar la fotocopiadora, i copio la propera llista de problemes, 65 còpies. De pas, aprenc a canviar el paper de la fotocopiadora, perquè s'havia acabat (més aviat el trec d'un dels calaixos d'alimentació i el poso en un altre... algú potser es caga en mi en algún moment).

Tres quarts d'una, ja és massa tard com per fer res, volia mirar-me un algorisme del que no entenia res per preguntar-li a en Simó a la tarda, o sigui que me l'he mirat en 15 minuts, poc detall. La una, recullo, faig una còpia d'allò de les imatges per un company de despatx que també fa l'assignatura i li guardo les imatges resultat de la pràctica. Marxo, fi del dia de despatx.

A la una havia quedat amb en Carlos, el trobo a ordinadors, juntament amb 2 alumnes de càlcul... Segona fase de consultes. Els explico com fer les imatges (bé, els baixo el fitxer) i els ensenyo si fa no fa com els hauria de quedar i alguns valors. Em diuen que una noia que ja té les imatges (va ser la primera en preguntar, i li vaig explicar dilluns) les té igual que jo. Anem bé profe...

A les dues, baixa la gent que estava fent teoria de càlcul, i anem a dinar. Sí, vaig dinar amb... uns 3 alumnes de càlcul. Van fer un esforç per no consultar-me res, però costa. A més, ara quan baixo al bar la gent em mira molt raro :(

Final del dinar, vaig cap a classe. En Simó no ha arribat encara. Arriba... i fa dues hores seguides. En elles ja ens esbossa com serà el primer treball (de dos) de 'Resolució numèrica d'equacions diferencials i problemes relacionats'. Va ser al·lucinant, i ho serà més dijous vinent quan el comenci, que és quan acabo l'últim del primer semestre (la superpresentació). Fa la última hora, i al acabar li pregunto sobre l'algorisme. Em respòn, i veig la llum, sobretot perquè una part del meu cervell s'imaginava que una cosa era d'una manera, i no. A més em diu que no cal que el programi, només que l'entengui 'completament' (que ve a ser el mateix). Una cosa bona.

En Carlos m'havia esperat per tornar, plou. Anem els dos amb el seu paraigues, em feia pal treure el meu (quina fila deviem fer...). Arribem a Pl. Catalunya i... endevineu? Dóno pistes: plou. Exacte: avaria, 20 minuts mínim. Entràvem a l'estacio a les 18:22, arribava a Badalona a les 19:40. Per primer cop, poso una reclamació, l'home de la finestreta ja tenia el full preparat, es veu que no he estat el primer en fer-ho avui (ni l'últim, darrera meu esperava una dona a fer el mateix). Així com a mínim no he arribat enfadat a casa, només molt cansat.

Arribo a casa, producció zero. A les 11 ja era al llit... i ara, a fer el treball.

A la nit, com sempre, m'he despertat molt sovint... I entre moments d'estar mig dormit, i algún somni, he entès com anava l'algorisme. No puc somiar coses més normals???


Com ja vaig posar imatges 'NBA', doncs avui continuo. Bob Cousy, el primer 'showman' a la NBA. Coses que ara semblen relativament normals, com passades sense mirar, tirs d'esquenes i coses així, van començar amb ell. Gràcies a la seva aportació, els Celtics van guanyar 6 cops la NBA, i va ser durant 7 anys (consecutius) el líder en assistències de la lliga. També va jugar 13 cops seguits l'All-Star, i dos cops va ser el MVP d'aquest partit. Després va fer d'entrenador, no massa malament, i va escriure (o li van escriure) una autobiografia: 'Basket is my life'. És al Hall of Fame de la NBA, i evidentment el seu número 14 va ser retirat pels Celtics. A la propera entrega...
Written by Ruben Berenguel