20060202

I'm sailing like...

a ship on the sea, I don't care if I'm lost in the haze
(Dreamin', KISS)

M'acabo d'adonar que en tota la meva vida, no m'he dedicat a aprendre res del tot. Potser sona estrany, o poc creíble, però és veritat. M'agrada en canvi saber una mica de tot, prou com per saber-ne però no tant com... no sé. Sé de moltes coses diferents, però no sé de res a la perfecció ni res que se li apropi en cap camp. En les mates és força clar, sé algo d'anàlisi pur i dur (i vull ampliar una mica el que sé en el camp de procès de senyal), sé algo més de sistemes dinàmics (total, és al que em dedicaré), sé anàlisi complexa i molta mecànica (bé, el que recordo no és tant com el que vaig fer), també sé prou àlgebra/teoria de nombres, i geometria algebraica. Hi ha coses que com no m'agraden només en sé el que m'obliguen (geometria diferencial, estadística, topologia...). A part de coses així... les coses que m'agrada saber són molt diferents, dibuixar, cuinar, aprendre misteriosos llenguatges de programació... i moltes altres coses, de les quals no en sé prou com per assegurar a ningú que no sigui jo mateix que en sé.

No sé què em passarà quan realment hagi de fer una única cosa, i pràcticament res més... Potser tot continuarà igual, en el meu temps lliure em dedicaré a tota la resta, però s'apropa massa depressa el moment en que m'hagi de tornar un expert (o en aprendre'n més del que sé de qualsevol altra cosa) en... bé, matemàtica aplicada. No sé si és el que vull fer, suposo que és la línia d'acció més senzilla, la llei del mínim esforç fa molt que m'empeny endavant, o com a mínim de costat. Tampoc sé què vull, per tant... esperar i veure? Fa ja tant de temps que vaig així... Però a tothom li passa, ningú sap on va.
Written by Ruben Berenguel