20070624

Estada a Warwick

Obs: Si feu click al link de les imatges, la podreu veure en tamany gran. Si només passeu el ratolí per sobre, en petit. Espero que funcioni bé del tot!

Diumenge:


Arribo a l'aeroport, facturo i a sopar al Pans & Co.. En Jordi i la Núria arriben cap a les 9, només sopa en Jordi ràpidament. L'avió era ple d'anglesos oliosos de tornada de les platges catalanes. Arribem... l'aeroport és com l'havia definit en Jordi: situat en una zona perduda del no res de Coventry. Agafem un taxi i anem fent parades.
L'hotel (bé, guest house) està bé. A veure què tal l'esmorzar demà!

Dilluns:

Dormo poc i malament... entre que vaig arribar a l'hotel cap a les 12 i algo, i que a les 5 ja havia sortit el sol i tocava just a la meva finestra, i les cortines no tancaven del tot bé, així que tot el dia clepat. La dutxa és molt curiosa, l'escalfador hi és incorporat. Però escalfa bé, cap problema. L'esmorzar és anglès... bo, però el cafè dolentíssim. Esmorzo ous remenats (molt bons) amb bacon (massa salat, no repetiré) i unes torrades. La propietària (i cambrera) em presenta en Manfred Denker, que també va al congrès. Xerrem una mica i marxo a fer unes voltes, vull conèixer on soc per tenir-ho més conegut. En particular, com la parada del bus hi és davant, visito l'esglèsia . Em compro el Times mentre espero el bus, l'agafo i uns 30 minuts després arribo a Warwick U. Faig dos o tres voltes i acabo (miraculosament) a la facultat de Matemàtiques (l'edifici Zeeman).

La sala de professors és flipant. El dinar comú és força cutre, una mica de pica pica. Però és gratuit... ja és algo. Vaig coneixent una mica de gent, i cap al final del dinar ens informen de que tots els participants hem de fer una xerrada... sinó no hi ha fons. Ens vem quedar una mica 'uish', jo sobretot, primera conferència! Conec a un polonès anomenat Bart, que curiosament parla castellà, fa un any que està a Xile. Després xerrades tota la tarda, fins al final. M'equivoco de parada del bus, i quan trobo la bona hi ha tota la quadrilla polaca, anem al mateix bus (el 12, de Coventry-Sydenham passant per U. W., Kenilworth i Leamington). Em truca en Dani, s'havia equivocat de número... l'engego una mica de males maneres perquè pensava que m'estava fent la brometa de 'qui hi ha?' que acostuma a fer... El que hi havia darrera meu al bus em pregunta si soc grec. Amazing. Arribo a l'hotel i em passo 10 minuts per tancar la finestra, que va duríssima, i marxo ràpidament a buscar un lloc decent per sopar. Com no el trobo, vaig a un indi que tenia bon aspecte. El menjar... bo, si t'agraden les coses tan picants que et fa la impressió que t'estas menjant aigua bullint. La cambrera al marxar em pregunta d'on soc, i quan li dic 'Spain' em diu que no ho hauria dit mai, que més aviat semblo polonès. En certa manera té rao... Bé, marxo i cap a dormir a l'hotel.

Dimarts:

Dormo poc altre cop... massa llum. A l'esmorzar conec a en Lasse Rempe, un alemany que havia estat professor a la U.W. i ara està a Liverpool. Xerrem una mica de tot, tenis sobretot. Marxo a voltar i visito un jardins del poble. També passo per davant de:
Després de la ruta, em compro el Times i arriba en Lasse, junts esperem el 12 que arriba 10 minuts abans de les xerrades. Arribem a Kenilworth... i es comença a omplir de matemàtics! Com The Who amb Magic Bus, nosaltres tenim un Maths Bus. En Jordi m'envia un SMS, que s'ha adormit i arribarà tard... just quan la Núria passa pel meu cantó "Quina vergoonya que s'adormi!". La primera xerrada del dia (Batakis) és un avorriment del quinze. La següent és la primera part d'un mini-curs a càrrec de Kari Astala, sembla molt bon home, però s'explica fatal. A més el tema és d'anàlisi hard-core, i a la majoria d'allà ens la portava una mica fluixa. Després d'ell, Schmelling fa la primera del seu mini-curs, pinta bé...

Dinem, el dinar és horrible, i em salto la següent xerrada (Zdunik) per preparar la meva, que està prevista per l'endemà cap a les 9 i algo. Vaig a la de Walter Bergweiler, que està realment bé, i em salto totes les següents, fins el sopar, que per variar, torna a ser horrible. Vaig a la xerrada de'n Bart (el polonès hispanoparlant), no m'entero massa bé de què parla. Ara toca anar a pel bus... En Sebastian van Strien proposa portar 4 en cotxe a Kenilworth, ja que ell viu allà, i Eremenko ens regala un ticket per 5 al bus. L'agafem en Jordi, Thomas Jordan, Magnus Aspenberg i Neil Dobbs. Com encara queda, anem al bar del campus a fer una sidra, i òbviament, perdem el bus. Però veiem a en Magnus tocant el piano i entretenint els capullos locals. Al arribar em perdo, era el primer dia que encertava la parada justa i per tant no sabia on era, però en 10 minuts ja localitzo les botiques que conec i torno cap a l'hotel. Eren les 12 i mitja ja! Em dutxo, per no haver-ho de fer al mati (fot un fred flipant als matins) i m'adormo com un tronc.

Dimecres:

Em desperto a les 6:30, una mica abans que salti el despertador, esmorzo ràpid mentre em vaig repassant la xerrada, compro el Times i directe al bus. Avui, un sol espaterrant i jo amb màniga llarga. Cony de temps britànic! Soc dels primers en arribar, crec, i em trobo la Kealey Dias. Després de comentar-li en què se suposa que faig recerca, em pregunta si estic allà només per "amor al arte". Uhm... Vaig llegint el Times, i va arribant gent. El primer en parlar és en Nicolae Mihalache, que fa una bona xerrada. Copio les meves imatges de mentres al Mac de'n Jordi, i després parla ell. S'ha currat una presentació molt bona amb un misteriós programa de Mac, la Tan Lei cada cop que ell passava pàgina (amb algún efecte xulo) feia "Ooooh!". Només començar, entra l'Eremenjo, se'l mira, fa com que s'ha equivocat de classe, marxa, i al cap de 10 segons entra seguint a un altre despistat... I tothom descollonant-se i en Jordi "Però si és la primera transparència, que he posat malament el títol?". Acaba, i em toca a mi. Aqui teniu les transparències i les tres imatges que vaig intercalar entre elles:



Després de liar-la per poder configurar bé el retroprojector i l'ordinador per intercalar, en 10 minuts, com tenia previst, acabo. Però oficialment en tenia 20, així que hi ha tanda de preguntes, que li fan directament a la Núria. La primera sabia la resposta, la segona no la sabia ningú dels presents (experts...).

Acabem, anem a fer el cafè i en Bart em pregunta com faig les meves imatges. Està clar que tothom pensa que les imatges dels altres són molt millors, perquè a mi sempre em passa! La següent xerrada és la continuació d'Schmeling... ni idea de què parla, avui. Després parla la Núria, sembla interessant el que explicava, encara que no vaig copiar res. L'allarguen (i cabregen) amb preguntes tontes (Eremenko i Epstein). Acaba, i anem a dinar en Jordi, Dominique (Fleischmann), Helena (Mihaljanis-Brandt) i jo. Menjo algo semblant a un entrepà de pernil de gall d'indi, horrible. En Jordi i l'Helena van a per amanida i en Dominique i jo ens quedem al sol xerrant, sobre si continuaré amb el doctorat i coses així. Torna l'Helena, en Jordi encara està buscant alguna cosa per beure, es posa al sol deu segons i diu que s'està cremant i que millor anar a l'ombra... Aquesta gent del nord... Xerrem tots una estona i al acabar marxem, ens saltem tots la xerrada d'Astala. Lasse, Helena i Jörn (Peter) parlen en alemany de coses de mates, en Jordi i jo estem davant empanats. Marxo a mirar el correu, i després vaig al pis d'adalt amb en Jordi, ell fa algo amb l'ordinador i jo miro coses de'n Fontich.

Anem (tard) a veure la xerrada d'Eva (Uhre) i després la de Nikita (Selinger), que va de sobrat. Pel que m'expliquen és el tercer cop que fa la mateixa xerrada, dient la cosa super avançada i innovadora que pensa fer. L'Adam Epstein se'n fot i li diu que segurament el mètode que diu que vol usar és fals. Descobreixo qui és Johann Nilsson, que està (se suposa) al mateix guest house que jo. Una xerrada horrible, tant per tema, com per lletra, com per manera d'explicar, com per resultats. La fa a la pissarra. Després ve la de Yauhen Mihullen, que està recent començat el doctorat (com jo), però no ha fet res de profit i el que fa és explicar no recordo què, i ni tan sols li dona temps.

Demano com anar al centre per visitar la llibreria, de mentres la gent va marxant per anar a veure una obra de Shakespeare a Stratford-upon-Avon, al teatre de Shakespeare. Al sortir plou, així que ho deixo i vaig cap al bus. Veig en Magnus passar buscant on són per anar al teatre... i tornar poc després. Crec que no hi va arribar. Arribo a Leamington sense novetat, faig 3 o 4 voltes per la zona buscant un lloc decent on sopar... acabo comprant un 'chicken wrap kebab' per emportar. Parlo amb la Cris per telèfon (costa un ull...). Em faig una afaitada ràpida, em dutxo, llegeixo una mica i a dormir. A la 1 em desperto amb molt mal de queixal, em prenc un gelocatil, llegeixo una mica, i a les 3 em prenc una aspirina, acabo domrint fins les 7:45 que em llevo, amb tota la galta inflada. Quin mal... i les drogues que s'acaben.

Dijous:

Esmorzo amb Manfred (Denker) i al cap d'una estona baixen també Lasse i Johann. Parlem d'examens, i de com examinar. Marxem en Lasse i jo primer, al sortir plou força. Compro el diari i esperem plegats el bus. Mentre esperem arriben els altres dos. Viatgem els 4 força empanats, i arribem just a temps per la primera xerrada, d'Helena, alumna de Lasse. Demano drogues vàries a la Núria. Just després és la xerrada de Dominique, està força bé. Després parla un tal Koslowski, horrible totalment. Al sortir, amb un té xerrem la Núria i jo de coses pendents a fer, i ens saltem la 3a xerrada d'Schmeling, anem a la de Tan Lei. La Núria continua pensant coses pendents a fer, i em va explicant què fa Lei. Dinem bagels amb coses estranyes, i de postres éclaires, molt bons. Durant el dinar Bergweiler i Lasse ens expliquen la resposta a la pregunta que va quedar pendent l'altre dia a la meva xerrada.

Em salto les xerrades de Kotus (la Núria m'havia dit que s'explica fatal) i Eremenko (després ens esbronca a en Jordi i a mi, ja que era la millor xerrada del congrés, sembla ser). Tea time again. La Núria marxa, i em dona les drogues que li queden i un full amb coses perquè em vagi pensant. Anem a veure en Taixés i jo què explica Epstein. M'avorreixo un ou, ja que és ininteligible, i miro què fa l'Albert (Clop, un català que actualment està a Helsinki i que es va enterar que xerrava dimecres, al arribar i mirar l'schedule), que s'està avorrint i mira un article. Sopem una cosa estranya india (demà foto) i marxo, em fa massa mal el queixal per quedar-me més estona. Plou un ou (inundacions a la zona de West Midlands -> on era jo...). Mentre espero el meu bus, en passen 5! en l'altra direcció. Finalment arriba, a l'hotel miro una estona la tele (Friends). Dormo prou bé, drogat entre gelocatil i aspirines.

Divendres:

Esmorzo sol fins que arriba Manfred, després baixen en Lasse i Johann. Marxem els dos primers, i agafem l'U1 (no el 12 com normalment). Per les inundacions hi ha diverses vies tallades... i triguem 1h40 minuts en arribar a la universitat, quan el trajecte és de 25-30 minuts com a molt. Però arribem dels primers, a l'horari previst se li suma una hora. Prenc el cafè de l'hora del cafè i marxo de compres a la zona central del campus. 3 tasses (Jose, mon pare i Cris) i 3 llibres (Conway d'anàlisi complexa, el Kernighan i Ritchie d'ANSI C i el Reid de geometria algebraica). Total, 100 £. Una pasta! Torno i faig una estona de feina amb en Jordi i l'Albert, que estàn passant completament de les xerrades. Al cap d'una estona vaig al PC a calcular unes imatges i torno pel meravellós dinar. És el mateix que ahir però en versió vegetariana, sense vedella.

Anem a les xerrades de la tarda, que són les dels 'joves'. La de l'Albert està realment molt bé, de les més interessants i inteligibles. Em salto la de'n Denker, lleig però cert. Total, parla de coses que jo ni idea. Intento provar analíticament una cosa de la llista de la Núria, però és impossible. En Jordi m'explica com va el seu sistema per fer anar paletes en els programes de dibuix fractal. Miro el correu, m'han concedit la FI... ara he de fer papers per renunciar-hi. Yuju... En Manfred marxa, així que marxem plegats, em despedeixo dels que encara ronden per allà. Una mica abans havia marxat en Lasse, ja ens haviem despedit. Arribem prou ràpid. Deixo els trastos i baixo per avisar que marxaria d'hora i no esmorzaria. Em dona les gràcies per avisar i tal i qual. Un hotel molt agradable. Vaig a per uns kebabs per 'sopar' i em trobo en Pablo (Schmerkin), que com marxa dimarts, s'estarà al meu hotel fins llavors. Compro el Times, per mantenir el costum i sopo mirant Friends. Faig la maleta i endreço tot bé per al dia següent i a dormir.

Dissabte:

Matino, massa d'hora... acabo d'empaquetar i continua sent massa d'hora. Encenc la tele i veig una versió de a què podria arribar en Joan si fos verd i no es tallés els cabells. Marxo, espero el bus moolta estona. Em compro el Times també, és enorme, rollo la Vanguardia en diumenge. Al arribar a Coventry, no sé si al final de trajecte o no, acabo a una parada de taxis. Perfecte! Per 10 lliures arribo a l'aeroport de Coventry (a.k.a. la fi del món) en taxi. I res, torno. A l'avió m'acabo el llibre que duia (Hard-boiled wonderland and the end of the world, de Murakami) i res, ja estic altre cop a la meva terra!

Alguns dels quadres que hi havia per allà la facultat:

Tots tenien el seu corresponent cartellet amb títol, autor i explicació, com un museu.

Written by Ruben Berenguel